PAC 4: Propostes

Lluís Francesc Albert Herranz
Visibilidad: Pública - - 1 comentario en PAC 4: Propostes

Debate1

  1. Jodie Di Napoli Algarra
    Visibilidad: Pública

    Hola Lluís

    A banda que m’abellisca prou ser una convidada a la teua performance, com ja estic «informada» ja sóc part de la conspiració, igual que tots els que llegeixen la teua proposta al Folio.

    Comencem per l’espai- el xalet sencer amb especial èmfasi en la cuina, saló i menjador. Has tingut temps de realitzar l’exercici que Cox denomina «atenció sense intenció»? Imagine que en aquest exercici has connectat la narrativa dels rovellons. De tota manera, crec que en aquest punt caldria publicar documentació gràfica de l’espai o l’esbós del projecte. L’estratègia de «temps i narrativa» implica una creació escenogràfica, i per això entenc que la instal·lació forma part d’aquesta, però si realment voleu fer creure a la gent que els rovellons hi han crescut del mateix espai, endinsar-se també en el pensament de l’estratègia específica pot mostrar com gestos molt precisos i unidireccionals poden transformar l’espai o la nostra percepció de la mateixa d’una manera radical, alhora que assenyalen o revelen alguns dels seus trets, tal com indica l’enunciat de la PAC.

    Respecte a l’aspecte participatiu. Em detinc en aquest perquè és un tema de gran importància si l’èxit de la peça depén en certa manera d’aquest factor. Amb cura, pensa en el que entens per participació, el rol que juga el participant com a actor en la performance, especialment en la seua condició d'»inconscient». Copie el que li he dit a una companya teua al respecte de la participació.

    «En resposta a la teua pregunta de si l’acció performativa que es pot dur a terme a través de les instal·lacions, convida a l’espectador a prendre un paper actiu davant de cada peça, pense que ací cal enfocar-se des de les relacions entre subjectes i no de subjectes amb l’objecte.

    Açò ens porta a diferenciar entre interacció i participació, tal com fa Suzana Mileva en el seu text sobre l’art participatori. Ella diu «At this stage, I also find it important to differentiate between participatory art practices and the much broader term “interaction” wherein the relations established between the members of the audience or between them and art objects are much more passive and formal (usually directed by certain formal instructions set up by the artists to be followed during the exhibitions).» John Dewey, en el seu text The Public and its Problems, explica com el públic és un grup que es conforma al voltant de problemes comuns i que es convoca per tal de trobar solucions a problemes que comparteixen d’alguna manera. En aquest sentit, l’art ve acompanyat d’un criteri estètic i, com a tal, aquest comporta un comportament. Aquest text de William Shinkel explica aquest punt de vista i demana un públic més enllà de l’estètica.»

    Per altra banda, pots esmentar referents que t’inspiren per aquesta proposta?

    Referències:
    Milevska, S. (2 June 2006), Participatory art. A paradigm shift from objects to subjects, https://www.eurozine.com/participatory-art/
    Shinkel, W. (2014), Art and the Articulation of the Public, https://www.fkawdw.nl/en/review/think/art_and_the_articulation_of_the_public

     

Taula de treball II_PAC4

Isabel Costa Ferrando
Visibilidad: Pública - - 3 comentarios en Taula de treball II_PAC4

Debate3

  1. Jodie Di Napoli Algarra
    Visibilidad: Pública

    Isabel,
    Primerament, com has variat la idea de la primera prova, vull saber si has fet l’exercici «proposta-m’agrada-si/no» i què t’ha fet canviar d’opinió.

    Per altra banda, m’agrada molt que expandeixes les indagacions conceptuals, formals i materials que has emprat en altres projectes com la pac2. D’aquesta et vaig dir que «la teua proposta escultòrica força a l’espai que l’envolta a qüestionar el marc social, polític i cultural que el construeix. És un exemple de com un cos absent és una eina d’expressió artística i de reivindicació pels drets dels infants, però també humans i socials». En aquest cas comentes que «el punt d’inici és el mateix, continuar amb la reivindicació i lluita sobre la dissidència sexual i el gènere.» Trobe molt interessant que vulgues endinsar-te en aquest tema, però vull fer un pas enrere a pensar des de l’espai que has seleccionat. Aquest exercici us demana partir d’un espai concret. Comencem per la sala de jocs, aleshores. D’ací cal fer proves i diverses propostes sobre les quals discutir, procurant activar almenys una de les estratègies que planteja la pràctica. Parla’ns un poc més d’aquest espai i de com has arribat al teu esbós. Per altra banda, has trobat referents que t’han inspirat dins o fora de l’enunciat?

  2. Isabel Costa Ferrando
    Visibilidad: Pública

    Hola, Jodie,

    Tenia varies idees per a partir de l’espai, “la sala de jocs” treballar aquest cara més obscura de la infantesa:

    1. Pintar aquesta zona de jocs negre, amb tots els elements de color negre. I realitzar l’estratègia d’immersió. Però pel component de pintar-ho tot negre no ho vaig veure viable.

    2. Col·locar notetes dins la sala de jocs amb missatges que el meu fill i nosaltres com a família hem rebut en relació a les activitats que li agraden al meu fill. El públic hauria d’interaccionar amb les joguines i altres elements de la sala i aniria trobant les notetes.

    3. Vaig penar que al seguir amb el mateix tema que a la PAC2, també estaria bé continuar treballant sobre el mateix element, el mallot. Repassant la PAC2 em va venir al cap la feina de Docris Salcedo i la seva obra Disremembered. I em va passar pel cap unir la primera idea de la PAC3 (les agulles i etiquetes entomologiques) amb la PAC2, la camisa de seda plena d’agulles.

    En aquesta proposta la meva idea és l’estratègia de la participació, que el públic també pugui agafar una agulla i una etiqueta i hi posi comentaris que ghagi sentit o li hagin dit a ell o ella sobre la disidència sexual i el gènere.

    Moltes gràcies!

  3. Jodie Di Napoli Algarra
    Visibilidad: Pública

    Perdona que no havia vist el missatge

    Tinc algunes preguntes per a tu respecte als punts que esmentes:

    1. Pintar aquesta zona de jocs negra, amb tots els elements de color negre. I realitzar l’estratègia d’immersió. Però pel component de pintar-ho tot negre no ho vaig veure viable.-Imagine que és pel folló de buidar l’habitació i pintar-la, veritat? Has provat cobrir els murs amb paper negre? Un altre paper que pot quedar conceptualment interessant és el kraft marró. Els missatges es poden escriure directament o clavar en un paper d’altre color que contrasta…

    3. Vaig penar que al seguir amb el mateix tema que a la PAC2, també estaria bé continuar treballant sobre el mateix element, el mallot. Repassant la PAC2 em va vindre al cap la feina de Docris Salcedo i la seva obra Disremembered. I em va passar pel cap unir la primera idea de la PAC3 (les agulles i etiquetes entomològiques) amb la PAC2, la camisa de seda plena d’agulles.

    Pensa que la peça de Doris necessita aire al seu voltant. Té, per a mi un punt «sacre». El mallot en un espai ple de coses potser no destaca de la mateixa manera. Pensa en el fons contra el qual es veu almenys des d’un angle.

    Finalment, com organitzaràs la participació? ¿Qui són els actors? ¿quines consignes ofereixes? Són partícips del concepte de la peça?

Tauler de treball_PAC4

Isabel Costa Ferrando
Visibilidad: Pública - - 1 comentario en Tauler de treball_PAC4

Debate1

  1. Jodie Di Napoli Algarra
    Visibilidad: Pública

    Isabel,

    En resposta a la teua idea de» crear unes esferes mòbils i itinerants que es podran instal·lar allà on es vulgui», vull compartir un pensament que figura al text de Boris Groys al voltant de la instal·lació perquè crec que la selecció de l’espai és important. Precisament en aquesta primera fase de la pràctica es recomana fer l’exercici d’observació i documentació de l’espai amb «atenció sense intenció».

    Groys diu:

    «La instalación extrae una copia del presunto espacio abierto y sin marcas de la circulación anónima y lo ubica –aunque sólo sea temporalmente- en el contexto fijo, estable y cerrado de un “aquí y ahora” topológicamente bien definido. Esto quiere decir que todos los objetos dispuestos en una instalación son originales, incluso cuando –o precisamente cuando- circulen como copias fuera de la instalación. Los componentes de una instalación son originales por una sencilla razón topológica: hace falta ir a la instalación para poder verlos. Estas imágenes y objetos se presentan a sí mismos de una forma muy inmediata. Están aquí y ahora y están exhaustivamente visibles, dados, desocultos.»

    Per altra banda, estan les estratègies i gestos que es proposen explorar. Pots integrar la teua idea dins d’aquestes?

PAC3_Full de ruta: esbossos

Isabel Costa Ferrando
Visibilidad: Pública - - 2 comentarios en PAC3_Full de ruta: esbossos

Debate2

  1. Zaida Keyani Arana
    Visibilidad: Pública

    Bon dia!

    Em sembla superinteressant la teva intervenció!

    Tinc un parell de dubtes, quants dies deixes la brossa? Entenc que en cada cercle deixaràs, d’una banda, la brossa, i d’altra la natura morta, oi?

    Depenent del tipus de material, el temps el descompondrà més o menys. Segurament la natura morta es descompongui abans.

    També afectarà la meteorologia (possible pluja, calor, etc.), entenc que els cercles estan a l’aire lliure i que tens espai (i intimitat perquè ningú ho netegi).

    No sé si ho planteges, però seria genial, a part de fer les fotografies a les deixalles un cop te les emportis, fer també fotografies de les teles. Quina marca deixaran? Poden convertir-se perfectament en dues peces-obres d’art molt interessants.

    Tampoc sé si pots, però estaria molt bé fer un Timelapse dels X dies els quals estan la brossa /natura morta als cercles.

    Tinc moltes ganes de veure el teu resultat,

    Zaida

  2. Isabel Costa Ferrando
    Visibilidad: Pública

    Hola, Zaida,

    Deixaré els dos cercles, un amb la brossa i l’altra amb la natura morta sis dies. Sincerament, crec que l’ideal seria deixar-los bastants més, però així son les dates límit. Ho escriuré com una possible millora al meu treball.

    Sí, la meva idea és fer fotografies del resultat a les teles, veure com les ha afectat cadascun dels seus continents. Ja tinc ganes de recollir-ho per veure’n el resultat. Ho he deixat en un lloc a la vista, però alhora íntim. Si algú ho modifica o recull la brossa, serà una altra intervenció a tenir en compte. Sincerament,  i veient com estava tot de brut (vaig recollir una bossa plena de deixalles…) no crec que ningú ho toqui.

    Estaria molt bé fer un timelapse, però no tinc la capacitat per fer-ho. Igual podria a provar de fer-ho al patí de casa, com a una altra intervenció, és una idea per un futur projecte relacionat.

    Moltes gràcies pels teus comentaris, m’ha servit per reflexionar i aportar idees i punts de vista nous.

    Salutacions,

Full de ruta: Cartografia subjectiva

Isabel Costa Ferrando
Visibilidad: Pública - - 3 comentarios en Full de ruta: Cartografia subjectiva

Debate3

  1. Jodie Di Napoli Algarra
    Visibilidad: Pública

    Hola Isabel.

    M’agrada molt l’espai que has triat per a elaborar la teua pràctica. Pel que entenc, la teua proposta valora la cura d’espais naturals com Les Escletxes, una zona privada de l’època del Mesozoic sense manteniment. Així la proposta es posiciona com a un altaveu per a denunciar «com s’està posant fi a la vida d’espècies vegetals i animals» en aquest entorn a través de la manca de cura i de la activitat humana sense regulació.

    Una de les primeres preguntes que em venen al cap és si has realitzat o planificat un experiment d’intervenció escultòrica in situ. Encara no he vist els teus tres esbossos d’intervenció en l’espai, però els que has publicat són esbossos de la cartografia. És a dir, entenc que l’obra que et suscita crear aquesta pac és la creació tridimensional o escultura basada en la teua «cartografia subjectiva», però aquesta pac demana també una intervenció site-specific en el lloc.Tal com planteges en el teu dubte has escrit al mail, pense que has d’intervenir un context amb un experiment i cal presentar tres esbossos del teu experiment in situ.

    Espere que aquest comentari et servisca per a orientar el teu treball. Quede a la teua disposició per si tens més dubtes per a resoldre. Trobe que el lloc i tema principal que estàs investigant és molt rellevant.

  2. Isabel Costa Ferrando
    Visibilidad: Pública

    Hola,

    Gràcies pel comentari, Jodie.

    Després de donar-li voltes he decidit replantejar-me la pràctica per diverses raons. He intentat fer diverses proves amb les agulles entomològiques amb insectes morts i no he tingut valor de perforar-los amb les agulles, no m’he sentit gens còmode. Per aquest motiu, no vull realitzar aquesta part del treball i he pres la decisió de modificar-la.

    Sobre la intervenció in situ he decidit veure com el pas del temps intervé i afecta les deixalles i a la natura morta. Crearé dos cercles idèntics amb pedres trobades en el mateix espai. En aquests cercles hi col·locaré una tela sobre la qual dipositaré els elements, i després observaré com aquests elements han deixat la seva impremta sobre el teixit.

    A la tornada a casa, crearé un arxiu fotogràfic amb totes les deixalles que m’enduré de la intervenció in situ. Serà un arxiu en blanc i negre i anirà acompanyat d’un text que explicarà la història fictícia, la vida personal d’aquest residu. Amb el recull d’imatges i la seva procedència vull fer una personalització d’aquests elements antinaturals en la natura.

    En conclusió, amb aquesta intervenció analitzarem com el pas del temps afecta i deixa la seva empremta. Veurem les diferències entre els dos dibuixos creats pels efectes meteorològics, la mateixa natura i potser la intervenció humana. També posarem èmfasi a les deixalles mostrant d’on venen i com afecten l’espai que no els correspon.

  3. Jodie Di Napoli Algarra
    Visibilidad: Pública

    Hola Isabel,

    La proposta que descrius ací està en la línia del que demana la pac i també amb la forma que has triat analitzar: el cercle. Pensa que aquesta pràctica gira al voltant del site-specific, i per això és una oportunitat perquè experimenteu amb intervencions in situ en la majoria dels casos amb caràcter efímer (com és la teua proposta).

    L’altra idea que havies explicat en el post anterior de crrear una escultura a partir de la cartografia i els elements arreplegats durant les passetjades per l’entorn també és vàlida com a proposta de registre que es pot exhibir en un espai interior com ara una galeria d’art, per exemple. Trobe necessari i molt valuós que penseu en l’exposició dels vostres projectes. En aquest cas no cal materialitzar la proposta d’exposició de registres, però si l’has pensada inclús esbossat cal incloure-la al dossier.

    Endavant amb la proposta!