No hay comentarios.
Lo siento, debes estar conectado para publicar un comentario.
Sobre la intervenció in situ he decidit veure com el pas del temps intervé i afecta les deixalles i a la natura morta. Crearé dos cercles idèntics amb pedres trobades en el mateix espai. En aquests cercles hi col·locaré una tela sobre la qual dipositaré els elements, i després observaré com aquests elements han deixat la seva impremta sobre el teixit.
A la tornada a casa, crearé un arxiu fotogràfic amb totes les deixalles que m’enduré de la intervenció in situ. Serà un arxiu en blanc i negre i anirà acompanyat d’un text que explicarà la història fictícia, la vida personal d’aquest residu. Amb el recull d’imatges i la seva procedència vull fer una personalització d’aquests elements antinaturals en la natura.
PAC3Esbossos_ICF
Gràcies!
Seguim!
Les Escletxes són de l’època del Mesozoic, i estan situades a la població del Papiol dins la Serra de Collserola. Són una formació geològica, un turó fracturat per esquerdes obertes. La majoria d’esquerdes travessen la roca en direcció Nord-Sud.
Actualment, no es troben en gaire bon estat perquè són de propietat privada i no es realitzen els manteniments ni vigilàncies adequades. Són varies les persones que hi transiten i hi practiquen escalada sense tenir-ne cura.
La intervenció que faré serà agafar dos tipus d’elements diferenciats: deixalles i elements naturals. En aquest segon grup vull recol·lectar insectes morts, plantes i fulles malmeses que es troben dins d’aquesta zona.
A partir de la recol·lecta d’aquests elements, faré un muntatge on amb l’ajuda d’un suport, que tindrà la forma de la cartografia de les mateixes Escletxes, hi aniré col·locant els elements trobats, la brossa i els elements naturals. Aquesta mostra la duré a terme amb l’ajuda d’agulles i etiquetes etimològiques i les situaré dins el mapa allà on les hagi trobat.
La recol·lecció la faré in situ, però la manipulació la faré de tornada a casa. Documentaré i classificaré un a un els elements cercats, i els anomenaré amb les etiquetes entomològiques.
L’objectiu és aconseguir un cúmul d’elements artificials i naturals que conviuen i els primers destrueixen i malmeten els altres. Aquesta convivència antinatural està posant fi a la vida d’espècies vegetals i animals.
_____________________
_____________________
Hola Isabel.
M’agrada molt l’espai que has triat per a elaborar la teua pràctica. Pel que entenc, la teua proposta valora la cura d’espais naturals com Les Escletxes, una zona privada de l’època del Mesozoic sense manteniment. Així la proposta es posiciona com a un altaveu per a denunciar «com s’està posant fi a la vida d’espècies vegetals i animals» en aquest entorn a través de la manca de cura i de la activitat humana sense regulació.
Una de les primeres preguntes que em venen al cap és si has realitzat o planificat un experiment d’intervenció escultòrica in situ. Encara no he vist els teus tres esbossos d’intervenció en l’espai, però els que has publicat són esbossos de la cartografia. És a dir, entenc que l’obra que et suscita crear aquesta pac és la creació tridimensional o escultura basada en la teua «cartografia subjectiva», però aquesta pac demana també una intervenció site-specific en el lloc.Tal com planteges en el teu dubte has escrit al mail, pense que has d’intervenir un context amb un experiment i cal presentar tres esbossos del teu experiment in situ.
Espere que aquest comentari et servisca per a orientar el teu treball. Quede a la teua disposició per si tens més dubtes per a resoldre. Trobe que el lloc i tema principal que estàs investigant és molt rellevant.
Hola,
Gràcies pel comentari, Jodie.
Després de donar-li voltes he decidit replantejar-me la pràctica per diverses raons. He intentat fer diverses proves amb les agulles entomològiques amb insectes morts i no he tingut valor de perforar-los amb les agulles, no m’he sentit gens còmode. Per aquest motiu, no vull realitzar aquesta part del treball i he pres la decisió de modificar-la.
Sobre la intervenció in situ he decidit veure com el pas del temps intervé i afecta les deixalles i a la natura morta. Crearé dos cercles idèntics amb pedres trobades en el mateix espai. En aquests cercles hi col·locaré una tela sobre la qual dipositaré els elements, i després observaré com aquests elements han deixat la seva impremta sobre el teixit.
A la tornada a casa, crearé un arxiu fotogràfic amb totes les deixalles que m’enduré de la intervenció in situ. Serà un arxiu en blanc i negre i anirà acompanyat d’un text que explicarà la història fictícia, la vida personal d’aquest residu. Amb el recull d’imatges i la seva procedència vull fer una personalització d’aquests elements antinaturals en la natura.
En conclusió, amb aquesta intervenció analitzarem com el pas del temps afecta i deixa la seva empremta. Veurem les diferències entre els dos dibuixos creats pels efectes meteorològics, la mateixa natura i potser la intervenció humana. També posarem èmfasi a les deixalles mostrant d’on venen i com afecten l’espai que no els correspon.
Hola Isabel,
La proposta que descrius ací està en la línia del que demana la pac i també amb la forma que has triat analitzar: el cercle. Pensa que aquesta pràctica gira al voltant del site-specific, i per això és una oportunitat perquè experimenteu amb intervencions in situ en la majoria dels casos amb caràcter efímer (com és la teua proposta).
L’altra idea que havies explicat en el post anterior de crrear una escultura a partir de la cartografia i els elements arreplegats durant les passetjades per l’entorn també és vàlida com a proposta de registre que es pot exhibir en un espai interior com ara una galeria d’art, per exemple. Trobe necessari i molt valuós que penseu en l’exposició dels vostres projectes. En aquest cas no cal materialitzar la proposta d’exposició de registres, però si l’has pensada inclús esbossat cal incloure-la al dossier.
Endavant amb la proposta!
Lo siento, debes estar conectado para publicar un comentario.
No hay comentarios.
Lo siento, debes estar conectado para publicar un comentario.
La meva elecció, de la Cartografia de la forma, ha estat l’esfera.
L’esfera em sembla una forma perfecta en tots els nivells. Visualment, és una forma suau, polida i estable que no té límits. A escala sensitiva, al ser «la mínima superfície que tanca un volum o un espai» em genera un sentiment d’arreplegament i equilibri en suspensió.
L’esfera està lligada a l’evolució, és l’única forma que ens parla del pas del temps natural: «L’antiguitat d’un gra de sorra es mesura pel grau d’esfericitat«.
Referent del món natural
Sempre m’ha meravellat, i ho continua fent, veure com la lluna plena ocupa una petita part de la immensitat del cel, tot i que des del meu punt petit de vista, n’ocupa una gran part. És una forma sense límit que s’expandeix en totes direccions en funció de si està més a prop o més lluny del planeta Terra. Per altra banda, encara em fascina més quan la veig envoltada de petits puntets que dansen al seu voltant i es mantenen en un equilibri i una distància perfecta creant una bonica harmonia.
Referent del món artístic
Ichwan Noor i el seu «Beetle esfèric«
Aquest artista indonesi ha transformat l’icònic Volkswagen Beetle en una esfera perfecta. Només amb la imatge mental ens podria semblar estrany, però ens trobem davant d’una escultura esfèrica magnífica, una transformació extraordinària que afegeix significats al cotxe original.
Aquesta esfera conté tota l’essència del Beetle. Protegeix el seu interior, la seva llavor, la màxima capacitat interior en una mínima superfície.
No hay comentarios.
Lo siento, debes estar conectado para publicar un comentario.
No hay comentarios.
Lo siento, debes estar conectado para publicar un comentario.
No hay comentarios.
Lo siento, debes estar conectado para publicar un comentario.
Bon dia!
La teva proposta per a l’escultura sona molt interessant i original. La idea de representar el cos amb una ampolla d’aigua té molts elements conceptuals i simbòlics que poden ser explorats en profunditat. La relació entre l’interior i l’exterior del cos, així com la interacció amb l’entorn, pot ser representada de manera molt expressiva a través d’aquesta escultura.
Com has mencionat, la proposta es pot relacionar amb les estratègies 1 i 3. La representació del cos fragmentat i la seva empremta en l’espai són conceptes que es poden explorar a través d’aquesta obra d’art. També és interessant com has plantejat la possibilitat d’afegir significacions polièdriques a l’obra, la qual cosa pot donar lloc a diverses interpretacions i lectures.
En general, crec que tens una proposta molt original i amb moltes possibilitats per a l’exploració conceptual i estètica.
Espero que puguis portar-la a terme i crear una obra d’art que sigui significativa i impactant!
Lo siento, debes estar conectado para publicar un comentario.
Per a la realització d’aquesta segona activitat vull treballar amb l’estratègia número 3, les empremtes del cos. En concret, l’empremta del cos del meu fill gran.
Des de l’inici del trimestre anterior m’ha interessat molt realitzar pràctiques artístiques reivindicatives a favor dels drets dels infants. He treballat des de la dissidència sexual infantil i el gènere.
Al meu fill gran li encanta el ballet, i a vegades, rep comentaris negatius al respecte perquè «és un nen i fa coses de nena«. És responsabilitat de tots i totes lluitar contra aquests perjudicis i erradicar-los. Per aquestes raons vull fer un treball escultòric reivindicatiu, i alhora irònic, a favor dels drets dels infants.
El meu objectiu és presentar un mallot amb la forma i figura del meu fill, un infant de sis anys. Vull crear un mallot de ballet amb la impremta de la seva figura i alterar-ne alguna part. La intenció és exagerar la zona dels genitals per a ressaltar que qui habita aquella peça de roba és un mascle.
En relació amb els materials i la metodologia, el que tinc pensat fins ara és treballar amb guix o ceràmica i els accessoris per a treballar-los i pintura. Vull començar treballant amb un material més lleuger sobre el mateix cos del meu fill i a partir d’aquesta primera impremta, crear l’escultura definitiva amb un material més resistent.
La sensibilitat i els sentits encara a dia d’ avui no tothom la té, però no importa. Perquè la sort que té el teu fill és que ell la té i tu també. Així que no hi ha dubte que el teu treball serà d’allò més bonic.
No se si coneixes aquest artist, George Segal (1924-2000) és un escultor i artista plàstic estatunidenc conegut per les seves escultures figuratives en guix i la seva tècnica de motlles directes, en la qual col·locava persones reals en posicions escultòriques i prenia motlles de guix dels seus cossos. Per si et pot ajudar en el teu treball.
Moltes ganes de poder veure la teva obra.
Que bé i que bonic Isabel! Segur que et quedarà súper bé!
Flori Vila
Hola, Flori,
Moltes gràcies per les teves paraules, m’han engrescat molt!
No conec en George Segal, segur que em serà de gran ajuda. :)
Una abraçada!
Lo siento, debes estar conectado para publicar un comentario.
Un habitatge està format per una o més habitacions, petites retícules que conformen el plànol de la nostra casa, un espai íntim, que traspassa el pla físic que defineixen les quatre parets que la conformen, un lloc, on des de la màxima intimitat, aprenem a conèixer-nos, a estimar-nos i a viure. Una habitació pròpia traspassa el concepte d’espai, i ens transporta a les paraules escrites de Virgínia Woolf, de la necessitat de la dona de disposar de capacitat econòmica i d’una habitació pròpia per poder crear i des d’aquesta afirmació no només ens parlava del lloc físic, sinó d’aquell espai no tangible des d’on la dona, des de la seva intimitat pot empoderar-se i desenvolupar-se ideològicament. Virgínia Woolf, en el llibre «Una habitació pròpia» ens parla de les dones a les quals se’ls nega la seva llibertat i creixement i la seva invisibilitat, sota la impossibilitat de la independència econòmica.
He decidit, treballar sobre l’opció de descobrir el cos i la seva empremta en l’espai i en concret sobre l’empremta que l’acció de caminar deixa a la terra. Tot i que la idea neix de la necessitat feminista de visibilitzar el camí transitat per dones que han lluitat de forma efímera i anònima, només amb l’acció de caminar i continuar endavant. M’interessa treballar en l’espai modificat per l’acció del nostre cos i la petjada física que dibuixa el camí.
Treballo amb la idea de petjades invisibles de dones anònimes que amb les seves accions han creat un camí, una petjada que tot i ser efímera es converteix en tangible. 
Els esbossos treballats són a partir de fotografies realitzades a sobre la sorra, busco la forma de materialitzar la petjada, estic investigant sobre la possibilitat d’immortalitzar la petjada a sobre un motlle de guix, creant diferents blocs que intervinguin en l’espai.
Hola Ana Maria,
M’ha encantat la referència que fas al llibre «Una habitació pròpia» de la Virgínia Woolf i també una frase que escrius «una petjada que tot i ser efímera es converteix en tangible». M’han inspirat.
Les fotografies que has utilitzat per esbossar la teva idea també m’han agradat molt. El fet d’haver-les passat al blanc i negre fa que les textures guanyin importància i m’allunyin del que realment es veu a la imatge.
Al final del text expliques que estàs investigant l’opció d’utilitzar guix per a la realització de la teva idea, i em crea el dubte de si voldràs incorporar-hi aquestes textures que et comentava que es veuen a les fotografies (sorra a la petjada).
Segur que l’evolució del treball és igual d’inspiradora.
Fins aviat!
Mireia
Gràcies, Mireia per les teves paraules, compartir opinions col·lectivament crec ens enriqueix i ens reconforta, especialment quan es treballa de forma individual i en solitud. Estic treballant amb la petjada amb guix, i si, com bé dius, intento mantenir la textura espontània que es genera en la petjada sobre el guix, continuo treballant en la idea de com organitzar tot el treball perquè prengui el sentit que em ressona per dins, però que encara no he trobat la forma definitiva d’exposar-ho.
Llegint el teu treball, el qual em sembla d’un preciós contingut poètic, crec que ambdós processos de treball, el teu i el meu, tenen molts punts en comú, atès que una llibreta no deixa de ser una petjada, un testimoni, de què som, o del que hem estat. Dues empremtes del nostre cos, una sobre el sol i l’altre sobre el paper, però en definitiva, expressions, del nostre cos, en una habitació pròpia.
Continuem!
Lo siento, debes estar conectado para publicar un comentario.
Este es un espacio de trabajo personal de un/a estudiante de la Universitat Oberta de Catalunya. Cualquier contenido publicado en este espacio es responsabilidad de su autor/a.
Bon dia!
Em sembla superinteressant la teva intervenció!
Tinc un parell de dubtes, quants dies deixes la brossa? Entenc que en cada cercle deixaràs, d’una banda, la brossa, i d’altra la natura morta, oi?
Depenent del tipus de material, el temps el descompondrà més o menys. Segurament la natura morta es descompongui abans.
També afectarà la meteorologia (possible pluja, calor, etc.), entenc que els cercles estan a l’aire lliure i que tens espai (i intimitat perquè ningú ho netegi).
No sé si ho planteges, però seria genial, a part de fer les fotografies a les deixalles un cop te les emportis, fer també fotografies de les teles. Quina marca deixaran? Poden convertir-se perfectament en dues peces-obres d’art molt interessants.
Tampoc sé si pots, però estaria molt bé fer un Timelapse dels X dies els quals estan la brossa /natura morta als cercles.
Tinc moltes ganes de veure el teu resultat,
Zaida
Hola, Zaida,
Deixaré els dos cercles, un amb la brossa i l’altra amb la natura morta sis dies. Sincerament, crec que l’ideal seria deixar-los bastants més, però així son les dates límit. Ho escriuré com una possible millora al meu treball.
Sí, la meva idea és fer fotografies del resultat a les teles, veure com les ha afectat cadascun dels seus continents. Ja tinc ganes de recollir-ho per veure’n el resultat. Ho he deixat en un lloc a la vista, però alhora íntim. Si algú ho modifica o recull la brossa, serà una altra intervenció a tenir en compte. Sincerament, i veient com estava tot de brut (vaig recollir una bossa plena de deixalles…) no crec que ningú ho toqui.
Estaria molt bé fer un timelapse, però no tinc la capacitat per fer-ho. Igual podria a provar de fer-ho al patí de casa, com a una altra intervenció, és una idea per un futur projecte relacionat.
Moltes gràcies pels teus comentaris, m’ha servit per reflexionar i aportar idees i punts de vista nous.
Salutacions,