Publicado por

Selecció de l’objecte

Publicado por

Selecció de l’objecte

Finalment, el meu objecte conceptual continuarà sent la porta i de manera simplificada i conceptual, utilitzaré l’estratègia 2 per representar-la. Ho faré…
Finalment, el meu objecte conceptual continuarà sent la porta i de manera simplificada i conceptual, utilitzaré l’estratègia 2 per…

Finalment, el meu objecte conceptual continuarà sent la porta i de manera simplificada i conceptual, utilitzaré l’estratègia 2 per representar-la. Ho faré a través del pany, un altre objecte que forma part d’ella i la dota de funcionalitat i moviment.

 

El reconeixement i significat de la porta vindrà representada per l’espai. Pretenc incentivar la participació creativa del públic en una escultura imaginària, on a través de la presència del pany s’intuirà la porta i d’aquesta manera serà el mateix espectador qui conclourà l’obra.

El meu objectiu és investigar i experimentar la noció física, espacial i conceptual de la invisibilitat, alhora que treballo la interpretació del «gegantisme» tan imposat en la nostra societat de consum, alterant les dimensions físiques de la pròpia representació.

El plantejament és treballar amb la fusta com a material principal substituint el metall original del pany. D’aquesta manera, m’apropo a la porta a través de la seva matèria primera i represento el mimetisme visual del pany amb la porta, que remet metafòricament al d’una porta en la vida domèstica. Un mimetisme que recau en la invisibilitat selectiva.

A banda, també pretenc alterar la funcionalitat i la simbologia de l’objecte oferint més d’una entrada, més d’una oportunitat, més d’una ranura en el pany, per desafiar la unidireccionalitat, trencar amb binarismes establerts i potenciar la subjectivitat i la llibertat de cada identitat.

Les dimensions del pany tampoc seran les originals, s’ampliaran per dues raons. Una, més aviat tècnica i funcional de poder treballar amb comoditat amb un material nou per mi i poder representar més d’una ranura en l’espai circular del pany. A més de la possibilitat d’oferir un missatge conceptual directe i clar. L’altre, per la seva coexistència en l’espai expositiu escollit. Aquesta porta es representarà en un espai exterior, concretament en un bosc de l’illa de Formentera i al ser un espai obert amb un joc de llums i ombres incontrolable, la contaminació visual pot amagar l’escultura i que aquesta es perdi en l’espai. Finalment, les dimensions de l’objecte han de poder dialogar amb la realitat dimensional d’un bosc, per oferir un reconeixement objectual coherent.

 

Debate1en Selecció de l’objecte

  1. Jodie Di Napoli Algarra says:

    Hola Xènia,

    Trobe la teua selecció d’objecte i proposta treballant l’estratègia 2 prou coherent amb el que es demana en la PAC.

    Sols tinc una pregunta de tipus explicativa. Alteraràs cap part de l’objecte? És a dir, reproduiràs el pany en una escala diferent amb fusta, però no vas a alterar l’original, veritat? El pany el reproduiràs com l’original?

    Per altra banda, comentes que el reconeixement i significat de la porta vindrà representada per l’espai. Si la porta queda com a un llindar imaginari, ¿on es localitza el pany? Si vols compartir fotos o si tens dubtes ja saps que em pots escriure per mail o parlar amb Víctor del Laboratori.

    Finalment, m’agradaria compartir aquest text que parla de l’obra The Gates de Christo i Jeanne-Claude i la connecta amb altres obres importants com la de Richard Long.https://www.khanacademy.org/humanities/ap-art-history/global-contemporary-apah/20th-century-apah/a/christo-and-jeanne-claude-the-gates

    Endavant que aquest projecte m’engresca!

Publicado por

Pitch de l’objecte

Pitch de l’objecte
Publicado por

Pitch de l’objecte

La porta. Aquesta, concretament, és una porta antiga situada a l’exterior de la terrassa de casa meva, situada a l’illa de Formentera. L’he…
La porta. Aquesta, concretament, és una porta antiga situada a l’exterior de la terrassa de casa meva, situada a l’illa…

La porta.

Aquesta, concretament, és una porta antiga situada a l’exterior de la terrassa de casa meva, situada a l’illa de Formentera.

L’he escollit per diversos motius, però el principal pel qual vaig centrar la meva mirada cap a ella, va ser perquè arran d’unes futures obres a casa, concretament la de tancar la terrassa per fer-ne una habitació, la porta desapareixerà.
Quan faig l’exercici d’observar el meu voltant per escollir un objecte, reflexiono sobre la la presència d’un element tan gran, tan fonamental en una casa i a la vegada invisible i disfuncional com ho és Aquesta porta.

 

Formentera és una illa turística que s’alimenta en accés i en creixement de la corrupció en l’habitatge. El grau de violència d’aquest dret fonamental és tan elevat que la seva civilització s’ha vist immersa en una batalla constant, jerarquitzada i controlada tant pels pagesos (així és com s’anomena als autòctons de l’illa) com per la classe alta instal·lada a l’illa. Cada any famílies assentades a l’illa han de marxar de casa seva d’un dia a l’altre i amb sort, fer niu a habitatges minúsculs i deplorables a un preu desorbitat, si no han hagut de marxar de l’illa.

La casa on jo visc està datada dels anys seixanta del segle passat i aquesta porta és originària a la construcció de la habitatge. La porta mesura 2,10 m d’alçada x 0,80 m d’amplada x 0,55 m de gruix, responent a una forma geomètrica rectangular i vertical, comú en el disseny de l’entrada a un habitatge tenint en compte les mides corporals humanes. Aquesta en concret, està construïda a partir de la unió de 8 llistons de fusta robusta, segurament de pi.

 

Per la part posterior s’aprecia l’esquelet de l’objecte. Un marc de fusta que la sustenta construït a base de dos llistons als laterals de la mateixa alçada de la porta i cinc travessers que la reforcen, justificant els cargols a la vista que s’aprecien en la part anterior de la porta.

La porta denota antiguitat no només per l’aspecte físic (fusta vella, despintada, desgastada sobretot per la part baixa, castigada per la salitja, el vent, la duresa del sol i bruta) sinó per les seves cicatrius de la mà de l’home, una petja que explica una història per descobrir.

Per la part anterior, a 10,5 cm d’alçada de la porta i a l’extrem dret d’aquesta, hi ha instal·lat un pany circular de metall amb un diàmetre de 2,5 cm. A la mateixa alçada, però en la part posterior de la porta s’aprecia la disfuncionalitat del pany a través d’una zona quadrada de 10 cm d’amplada x 8 cm d’alçada, tallada entre dos llistons de l’estructura reforçant, buida. Al centre del quadrat apareix el forat circular i profund que connecta amb el pany, present en la part anterior. La perforació està mig tapada per una nova peça de fusta de 10 cm d’amplada x 4,5 cm d’alçada on hi ha instal·lada una balda d’acer inoxidable de 10 cm d’amplada amb quatre cargols a cada extrem. La balda es troba oxidada a diferència de la resta de la peça que li dona la funcionalitat.

La porta està subjectada a la paret per dos tipus de mecanismes antics que fan la funció de dues frontisses de ferro reforçades per unes peces horitzontals, també de ferro, clavades a la porta per quatre cargols situats als extrems d’un lateral de la porta. Aquests mecanismes s’encaixen a dues peces de ferro en forma de L instal·lades a la mateixa distància a la paret. Aquest engranatge és el que li dona moviment i sentit a l’objecte, ja que la seva funcionalitat és aquesta; obrir i tancar unint dos espais consecutius. Físicament, la instal·lació de la porta també comporta el buit dimensional d’aquesta en la paret, per encaixar-la-hi i generar l’accés al segon espai.

La porta està pintada de blau marí, típic dels pobles balears o fins i tot costaners de la península, com ara Cadaqués. Tot i això, sobretot en la part anterior de l’objecte, s’aprecia la capa de pols de la pintura recent decolor salmó de la paret, on es troba instal·lada. El pany també està tacat, de tal manera, que la pols apaga la brillantor del metall i el mimetitza amb la fusta de la porta. Pany i porta creen un diàleg cromàtic harmònic amb la paret.

Una altra particularitat de l’objecte i que descriuria un nou episodi de la història d’aquest, és la instal·lació d’un nou artefacte que la subjecta de nou a la paret, immobilitzant-la, tot perdent la seva funció principal d’obrir i tancar. Una hipòtesis és la substitució de la porta com a principal, que dona accés a l’habitatge. Es tracta d’una volandera de metall clavada a pocs centímetres sota la balda, que subjecta un tros de ferro d’uns 6mmque acaba amb una especie de «gàrfil», el qual encaixa amb una nova volandera, a la mateixa alçada, instal·lada a la paret. D’aquesta manera, la porta queda oberta, recolzada a la paret i sense la possibilitat de tancar-se.

 

La porta és la veu de cada casa que actua com un animal en defensa. En una societat cada vegada més violenta, agressiva i amenaçant, la porta actua com a escut. Un escut cada vegada més forjat de materials més durs, amb més panys i amb més portes.

Conceptualment, m’interessa treballar l’antagonisme del binarisme ortodox; blanc-negre, dins-fora, obrir-tancar, bé-malament. I, per altra banda, tractar el concepte de la dimensió física en una societat promoguda pel consumisme de masses i pel gegantisme tecnològic i objectual. Tanmateix, una porta, un objecte tan antic, tangible, a més d’útil i casual a nivell global, resulta ser un objecte mimetitzat en la vida diària i de moviment mecanitzat per a les persones (Talens,2019) que resulta, en ocasions, invisible.
Però el cert és que, les dimensions d’una porta no altera la seva funcionalitat. El material de què està feta, sí que pot influenciar el seu grau de durabilitat, duresa i densitat que finalitzarà en un objecte més o menys confortable.
Aquesta porta és de fusta, un material rígid, resistent i opac que perdura en el temps, que separa dos espais consecutius. El pany és el que permet l’accés d’un a l’altre. Si la porta fos d’un material més mal·leable o dúctil com ara el fang o la cera, la instal·lació del pany no tindria sentit i la de la porta en si, tampoc, ja que la seva funcionalitat requereix fermesa per tal d’assegurar la separació de dos espais. (Talens,2019).

 

Quan es tanca una porta, se n’obre una altra.

A Formentera hi ha moltes portes, però no hi ha oportunitats.

 

20 paraules: casa, família, seguretat, privacitat, intimitat, grandesa, moviment, oportunitat, llum, foscor, obrir, tancar, entrar, sortir, rebre, acomiadar, pas, refugi, començar, acabar.

Bibliografia

 

Talens, Anna, 2019. Matèria/Materialitat. Temàtica Escultura. Coordinació de Maria Íñigo Clavo i Aida Sánchez de Serdio. Fitxes de recursos expressius Art Toolkit. UOC.

 

Talens, Anna, 2019. Escala. Temàtica Escultura. Coordinació de Maria Íñigo Clavo i Aida Sánchez de Serdio. Fitxes de recursos expressius. Art Toolkit. UOC.

 

 

 

 

 

 

 

 

Debate5en Pitch de l’objecte

  1. Mireia Artés Caritg says:

    Hola Xènia! M’ha agradat molt la teva tria i el teu escrit. Espero de cor que ben aviat una d’aquestes portes obri el camí cap al canvi i tota aquesta situació vagi a millor.

    #Textura #Bellesa #Vellesa #Història #Descobrir

  2. Jodie Di Napoli Algarra says:

    Xènia, Gràcies pel teu Pitch, tan descriptiu, tan íntim, tan poètic i tan honest. Gràcies, també, per les precioses imatges d’un objecte que irradia dignitat i bellesa. Entenc exactament la situació que descrius, no sols perquè li tinc molta estima a les illes, sinó perquè aquesta situació la patim tots els pobles del Llevant. Mentre descrivies la porta, em donaven ganes de passar la mà per ella i sentir les rugositats de la seua textura.

    Del teu text em quede amb algunes idees amb les quals personalment connecte:

    – Que la fusta és un material VIU. Sempre es veu afectada pel seu medi, perquè és ella part del nostre medi.

    – El trànsit entre plans tel·lúrics, entre diferents estats i també com a part de rituals. Pense en Orfeu i en la força simbòlica que té una porta en totes les cultures del món.

    – La porta com a element de resistència, de la memòria d’una família, d’un poble.

    Vull que conegues el treball de Kader Attia i de les valencianes Ma Jesus Gonzalez i Patricia Gòmez. https://ivam.es/es/noticias/el-ivam-presenta-la-exposicion-hasta-cota-de-afeccion

    https://contemporaryand.com/exhibition/kader-attia-injuries-are-here/

    Tens un projecte molt potent entre mans. Seguim!

  3. Jodie Di Napoli Algarra says:

    Hola Xènia
    Hem estat parlant per mail i també amb Víctor aquestes darreres setmanes. Espere que el procés estiga ja molt encaminat. Tinc moltes ganes de veure el projecte final i llegir el teu treball.
    Jodie