Debate3en Taula de treball II_PAC4

  1. Jodie Di Napoli Algarra says:

    Isabel,
    Primerament, com has variat la idea de la primera prova, vull saber si has fet l’exercici «proposta-m’agrada-si/no» i què t’ha fet canviar d’opinió.

    Per altra banda, m’agrada molt que expandeixes les indagacions conceptuals, formals i materials que has emprat en altres projectes com la pac2. D’aquesta et vaig dir que «la teua proposta escultòrica força a l’espai que l’envolta a qüestionar el marc social, polític i cultural que el construeix. És un exemple de com un cos absent és una eina d’expressió artística i de reivindicació pels drets dels infants, però també humans i socials». En aquest cas comentes que «el punt d’inici és el mateix, continuar amb la reivindicació i lluita sobre la dissidència sexual i el gènere.» Trobe molt interessant que vulgues endinsar-te en aquest tema, però vull fer un pas enrere a pensar des de l’espai que has seleccionat. Aquest exercici us demana partir d’un espai concret. Comencem per la sala de jocs, aleshores. D’ací cal fer proves i diverses propostes sobre les quals discutir, procurant activar almenys una de les estratègies que planteja la pràctica. Parla’ns un poc més d’aquest espai i de com has arribat al teu esbós. Per altra banda, has trobat referents que t’han inspirat dins o fora de l’enunciat?

  2. Isabel Costa Ferrando says:

    Hola, Jodie,

    Tenia varies idees per a partir de l’espai, “la sala de jocs” treballar aquest cara més obscura de la infantesa:

    1. Pintar aquesta zona de jocs negre, amb tots els elements de color negre. I realitzar l’estratègia d’immersió. Però pel component de pintar-ho tot negre no ho vaig veure viable.

    2. Col·locar notetes dins la sala de jocs amb missatges que el meu fill i nosaltres com a família hem rebut en relació a les activitats que li agraden al meu fill. El públic hauria d’interaccionar amb les joguines i altres elements de la sala i aniria trobant les notetes.

    3. Vaig penar que al seguir amb el mateix tema que a la PAC2, també estaria bé continuar treballant sobre el mateix element, el mallot. Repassant la PAC2 em va venir al cap la feina de Docris Salcedo i la seva obra Disremembered. I em va passar pel cap unir la primera idea de la PAC3 (les agulles i etiquetes entomologiques) amb la PAC2, la camisa de seda plena d’agulles.

    En aquesta proposta la meva idea és l’estratègia de la participació, que el públic també pugui agafar una agulla i una etiqueta i hi posi comentaris que ghagi sentit o li hagin dit a ell o ella sobre la disidència sexual i el gènere.

    Moltes gràcies!

  3. Jodie Di Napoli Algarra says:

    Perdona que no havia vist el missatge

    Tinc algunes preguntes per a tu respecte als punts que esmentes:

    1. Pintar aquesta zona de jocs negra, amb tots els elements de color negre. I realitzar l’estratègia d’immersió. Però pel component de pintar-ho tot negre no ho vaig veure viable.-Imagine que és pel folló de buidar l’habitació i pintar-la, veritat? Has provat cobrir els murs amb paper negre? Un altre paper que pot quedar conceptualment interessant és el kraft marró. Els missatges es poden escriure directament o clavar en un paper d’altre color que contrasta…

    3. Vaig penar que al seguir amb el mateix tema que a la PAC2, també estaria bé continuar treballant sobre el mateix element, el mallot. Repassant la PAC2 em va vindre al cap la feina de Docris Salcedo i la seva obra Disremembered. I em va passar pel cap unir la primera idea de la PAC3 (les agulles i etiquetes entomològiques) amb la PAC2, la camisa de seda plena d’agulles.

    Pensa que la peça de Doris necessita aire al seu voltant. Té, per a mi un punt «sacre». El mallot en un espai ple de coses potser no destaca de la mateixa manera. Pensa en el fons contra el qual es veu almenys des d’un angle.

    Finalment, com organitzaràs la participació? ¿Qui són els actors? ¿quines consignes ofereixes? Són partícips del concepte de la peça?

Debate1en Tauler de treball_PAC4

  1. Jodie Di Napoli Algarra says:

    Isabel,

    En resposta a la teua idea de» crear unes esferes mòbils i itinerants que es podran instal·lar allà on es vulgui», vull compartir un pensament que figura al text de Boris Groys al voltant de la instal·lació perquè crec que la selecció de l’espai és important. Precisament en aquesta primera fase de la pràctica es recomana fer l’exercici d’observació i documentació de l’espai amb «atenció sense intenció».

    Groys diu:

    «La instalación extrae una copia del presunto espacio abierto y sin marcas de la circulación anónima y lo ubica –aunque sólo sea temporalmente- en el contexto fijo, estable y cerrado de un “aquí y ahora” topológicamente bien definido. Esto quiere decir que todos los objetos dispuestos en una instalación son originales, incluso cuando –o precisamente cuando- circulen como copias fuera de la instalación. Los componentes de una instalación son originales por una sencilla razón topológica: hace falta ir a la instalación para poder verlos. Estas imágenes y objetos se presentan a sí mismos de una forma muy inmediata. Están aquí y ahora y están exhaustivamente visibles, dados, desocultos.»

    Per altra banda, estan les estratègies i gestos que es proposen explorar. Pots integrar la teua idea dins d’aquestes?

Debate2en PAC3_Full de ruta: esbossos

  1. Zaida Keyani Arana says:

    Bon dia!

    Em sembla superinteressant la teva intervenció!

    Tinc un parell de dubtes, quants dies deixes la brossa? Entenc que en cada cercle deixaràs, d’una banda, la brossa, i d’altra la natura morta, oi?

    Depenent del tipus de material, el temps el descompondrà més o menys. Segurament la natura morta es descompongui abans.

    També afectarà la meteorologia (possible pluja, calor, etc.), entenc que els cercles estan a l’aire lliure i que tens espai (i intimitat perquè ningú ho netegi).

    No sé si ho planteges, però seria genial, a part de fer les fotografies a les deixalles un cop te les emportis, fer també fotografies de les teles. Quina marca deixaran? Poden convertir-se perfectament en dues peces-obres d’art molt interessants.

    Tampoc sé si pots, però estaria molt bé fer un Timelapse dels X dies els quals estan la brossa /natura morta als cercles.

    Tinc moltes ganes de veure el teu resultat,

    Zaida

  2. Isabel Costa Ferrando says:

    Hola, Zaida,

    Deixaré els dos cercles, un amb la brossa i l’altra amb la natura morta sis dies. Sincerament, crec que l’ideal seria deixar-los bastants més, però així son les dates límit. Ho escriuré com una possible millora al meu treball.

    Sí, la meva idea és fer fotografies del resultat a les teles, veure com les ha afectat cadascun dels seus continents. Ja tinc ganes de recollir-ho per veure’n el resultat. Ho he deixat en un lloc a la vista, però alhora íntim. Si algú ho modifica o recull la brossa, serà una altra intervenció a tenir en compte. Sincerament,  i veient com estava tot de brut (vaig recollir una bossa plena de deixalles…) no crec que ningú ho toqui.

    Estaria molt bé fer un timelapse, però no tinc la capacitat per fer-ho. Igual podria a provar de fer-ho al patí de casa, com a una altra intervenció, és una idea per un futur projecte relacionat.

    Moltes gràcies pels teus comentaris, m’ha servit per reflexionar i aportar idees i punts de vista nous.

    Salutacions,

Debate3en Full de ruta: Cartografia subjectiva

  1. Jodie Di Napoli Algarra says:

    Hola Isabel.

    M’agrada molt l’espai que has triat per a elaborar la teua pràctica. Pel que entenc, la teua proposta valora la cura d’espais naturals com Les Escletxes, una zona privada de l’època del Mesozoic sense manteniment. Així la proposta es posiciona com a un altaveu per a denunciar «com s’està posant fi a la vida d’espècies vegetals i animals» en aquest entorn a través de la manca de cura i de la activitat humana sense regulació.

    Una de les primeres preguntes que em venen al cap és si has realitzat o planificat un experiment d’intervenció escultòrica in situ. Encara no he vist els teus tres esbossos d’intervenció en l’espai, però els que has publicat són esbossos de la cartografia. És a dir, entenc que l’obra que et suscita crear aquesta pac és la creació tridimensional o escultura basada en la teua «cartografia subjectiva», però aquesta pac demana també una intervenció site-specific en el lloc.Tal com planteges en el teu dubte has escrit al mail, pense que has d’intervenir un context amb un experiment i cal presentar tres esbossos del teu experiment in situ.

    Espere que aquest comentari et servisca per a orientar el teu treball. Quede a la teua disposició per si tens més dubtes per a resoldre. Trobe que el lloc i tema principal que estàs investigant és molt rellevant.

  2. Isabel Costa Ferrando says:

    Hola,

    Gràcies pel comentari, Jodie.

    Després de donar-li voltes he decidit replantejar-me la pràctica per diverses raons. He intentat fer diverses proves amb les agulles entomològiques amb insectes morts i no he tingut valor de perforar-los amb les agulles, no m’he sentit gens còmode. Per aquest motiu, no vull realitzar aquesta part del treball i he pres la decisió de modificar-la.

    Sobre la intervenció in situ he decidit veure com el pas del temps intervé i afecta les deixalles i a la natura morta. Crearé dos cercles idèntics amb pedres trobades en el mateix espai. En aquests cercles hi col·locaré una tela sobre la qual dipositaré els elements, i després observaré com aquests elements han deixat la seva impremta sobre el teixit.

    A la tornada a casa, crearé un arxiu fotogràfic amb totes les deixalles que m’enduré de la intervenció in situ. Serà un arxiu en blanc i negre i anirà acompanyat d’un text que explicarà la història fictícia, la vida personal d’aquest residu. Amb el recull d’imatges i la seva procedència vull fer una personalització d’aquests elements antinaturals en la natura.

    En conclusió, amb aquesta intervenció analitzarem com el pas del temps afecta i deixa la seva empremta. Veurem les diferències entre els dos dibuixos creats pels efectes meteorològics, la mateixa natura i potser la intervenció humana. També posarem èmfasi a les deixalles mostrant d’on venen i com afecten l’espai que no els correspon.

  3. Jodie Di Napoli Algarra says:

    Hola Isabel,

    La proposta que descrius ací està en la línia del que demana la pac i també amb la forma que has triat analitzar: el cercle. Pensa que aquesta pràctica gira al voltant del site-specific, i per això és una oportunitat perquè experimenteu amb intervencions in situ en la majoria dels casos amb caràcter efímer (com és la teua proposta).

    L’altra idea que havies explicat en el post anterior de crrear una escultura a partir de la cartografia i els elements arreplegats durant les passetjades per l’entorn també és vàlida com a proposta de registre que es pot exhibir en un espai interior com ara una galeria d’art, per exemple. Trobe necessari i molt valuós que penseu en l’exposició dels vostres projectes. En aquest cas no cal materialitzar la proposta d’exposició de registres, però si l’has pensada inclús esbossat cal incloure-la al dossier.

    Endavant amb la proposta!

Debate2en Habitació pròpia_1a proposta

  1. Florinda Vila Vilà says:

     

    La sensibilitat i els sentits encara a dia d’ avui no tothom la té, però no importa. Perquè la sort que té el teu fill és que ell la té i tu també. Així que no hi ha dubte que el teu treball serà d’allò més bonic.

    No se si coneixes aquest artist, George Segal (1924-2000) és un escultor i artista plàstic estatunidenc conegut per les seves escultures figuratives en guix i la seva tècnica de motlles directes, en la qual col·locava persones reals en posicions escultòriques i prenia motlles de guix dels seus cossos. Per si et pot ajudar en el teu treball.

    Moltes ganes de poder veure la teva obra.

    Que bé i que bonic Isabel! Segur que et quedarà súper bé!

    Flori Vila

  2. Isabel Costa Ferrando says:

    Hola, Flori,

    Moltes gràcies per les teves paraules, m’han engrescat molt!

    No conec en George Segal, segur que em serà de gran ajuda. :)

    Una abraçada!

Debate1en Selecció de l’objecte

  1. Jodie Di Napoli Algarra says:

    Bon dia Isabel,
    Gràcies per pujar la selecció de l’objecte. Entenc que tens el teu projecte molt organitzat i les idees clares respecte a l’estratègia 1. Pel que entenc la confusió es produeix no tant per la mirada sinó amb la interacció amb altres forces físiques com ara el vent o un cop algú alça la figura impostora i s’adona que no pesa com l’altra i que el tacte no és fred i dur com el metall… Potser documentar aquestes accions pot també afegir performativitat al teu Aspirant.
    Tinc ganes de veure i llegir el teu treball.

    Jodie

Debate3en Pitch de l’objecte

  1. Núria Iglesias Rodríguez says:

    Bona tarda, Isabel -encantada de retrobar-te-.

    Aquí les tres paraules que el teu objecte i ‘plitch’ evoquen en mi:

    #constel·lació #memòria #tòtem

    Salut!

    N.I.R.

    1. Jodie Di Napoli Algarra says:

      En resposta a una de les paraules que t’ha deixat la teua companya Núria «tòtem» vull remarcar el reflex de l’ombra tan marcat sobre la pedra en la imatge li confereix eixa tan discutida «monumentalitat» que s’esmenta al text de Krauss.

  2. Jodie Di Napoli Algarra says:

    Bon dia Isabel,

    Gràcies pel teu Pitch. Pel que respecta a l’activitat trobe la descripció i les imatges correctes. També agraïsc que hages pensat en les interpel·lacions que els diferents materials aportarien. Pel que entenc, simbòlicament poses en relació la forma amb la de l’ocell i les teues reflexions t’emporten cap a la llibertat i el moviment. Tens molt a explorar ací i t’anime que faces un exercici formal. Pensa els materials que componen aquest objecte i els seus anclatges. Pensa en desmuntar-lo i en cada peça per separat, pensa a reproduir cada peça amb un altre material i reconstruir el procés de nou..I si jugarem a oblidar les qualitaque és un ocell i ens centrem en les pures qualitats formals de l’objecte? Imagina’t que et done una tela arpillera banyada en escaiola, o una enorme fulla de plataner i et demane que jugues a replicar-lo. Pensa si es reprodueix en un material mal·leable o tan lleuger que se’l pot endur el vent, o que el pugues penjar o, que flote… De vegades jugar amb la forma (des de la forma) i les seues possibilitats expansives. ElLaboratori de Materialitat està a la teua disposició per a pensar en totes aquestes possibilitats.

    Li he compartit l’obra d’Helio Oiticica amb una altra companya de l’assignatura, però m’agradaria que conegueres la trajectòria de les seues obres.

    https://www-culturagenial-com.nproxy.org/helio-oiticica-obras-compreender-trajetoria/

    Per altra banda, no trobe la teua Selecció de’objecte al Folio. Aquesta entrada cal fer la per separat. Ací tens l’ encunciat:

    ● Publica a Folio una entrada titulada Selecció de l’objecte d’uns 500 caràcters amb espais dient amb quin objecte treballaràs finalment, quina estratègia seguiràs i com.
    ● Instruccions per publicar l’entrada a Folio:
    ▪ Marca la casella ActiFolio PAC1.
    ▪ Activa l’opció «Entrega RAC».
    ▪ Publica l’entrada amb Visibilitat Aula

    Endavant amb la PAC!