Versió 2.2.
A partir de la revisió i els comentaris he reformulat la meva primera idea. Per això he fet diverses modificacions.
El punt d’inici és el mateix, continuar amb la reivindicació i lluita sobre la disidència sexual i el gènere. Tractar-lo des de tots el comentaris violents, limitants i repressius que es generen al voltant.
Finalment, el lloc on faré l’exposició serà la sala de jocs dels meus fills, un espai que hauria de ser segur, amble i tendre. El suport serà el seu maillot de ballet. Clavaré les agulles entomológiques amb les etiquetes al maillot. En aquestes etiquetes hi hauran escrites frases i comentaris repressius al voltant del gènere. Aquests comentaris seran un recull de frases reals que ha rebut el meu fill i el seu voltant, durant tots aquests anys.
Penjaré aquest mallot, pervertit per les frases al sostre de l’habitació, just al mig de la sala de jocs. Amb aquest gest vull simbolitzar la perturbació de la innocència. Com les agulles afilades perforen, amb els seus comentaris una peça de roba estigmatitzada en un entorn que haurà d’estar protegit i ser lliure.
Mallot amb les agulles i etiquetes entomologiques.
Instal·lació.
Este es un espacio de trabajo personal de un/a estudiante de la Universitat Oberta de Catalunya. Cualquier contenido publicado en este espacio es responsabilidad de su autor/a.
Isabel,
Primerament, com has variat la idea de la primera prova, vull saber si has fet l’exercici «proposta-m’agrada-si/no» i què t’ha fet canviar d’opinió.
Per altra banda, m’agrada molt que expandeixes les indagacions conceptuals, formals i materials que has emprat en altres projectes com la pac2. D’aquesta et vaig dir que «la teua proposta escultòrica força a l’espai que l’envolta a qüestionar el marc social, polític i cultural que el construeix. És un exemple de com un cos absent és una eina d’expressió artística i de reivindicació pels drets dels infants, però també humans i socials». En aquest cas comentes que «el punt d’inici és el mateix, continuar amb la reivindicació i lluita sobre la dissidència sexual i el gènere.» Trobe molt interessant que vulgues endinsar-te en aquest tema, però vull fer un pas enrere a pensar des de l’espai que has seleccionat. Aquest exercici us demana partir d’un espai concret. Comencem per la sala de jocs, aleshores. D’ací cal fer proves i diverses propostes sobre les quals discutir, procurant activar almenys una de les estratègies que planteja la pràctica. Parla’ns un poc més d’aquest espai i de com has arribat al teu esbós. Per altra banda, has trobat referents que t’han inspirat dins o fora de l’enunciat?
Hola, Jodie,
Tenia varies idees per a partir de l’espai, “la sala de jocs” treballar aquest cara més obscura de la infantesa:
1. Pintar aquesta zona de jocs negre, amb tots els elements de color negre. I realitzar l’estratègia d’immersió. Però pel component de pintar-ho tot negre no ho vaig veure viable.
2. Col·locar notetes dins la sala de jocs amb missatges que el meu fill i nosaltres com a família hem rebut en relació a les activitats que li agraden al meu fill. El públic hauria d’interaccionar amb les joguines i altres elements de la sala i aniria trobant les notetes.
3. Vaig penar que al seguir amb el mateix tema que a la PAC2, també estaria bé continuar treballant sobre el mateix element, el mallot. Repassant la PAC2 em va venir al cap la feina de Docris Salcedo i la seva obra Disremembered. I em va passar pel cap unir la primera idea de la PAC3 (les agulles i etiquetes entomologiques) amb la PAC2, la camisa de seda plena d’agulles.
En aquesta proposta la meva idea és l’estratègia de la participació, que el públic també pugui agafar una agulla i una etiqueta i hi posi comentaris que ghagi sentit o li hagin dit a ell o ella sobre la disidència sexual i el gènere.
Moltes gràcies!
Perdona que no havia vist el missatge
Tinc algunes preguntes per a tu respecte als punts que esmentes:
1. Pintar aquesta zona de jocs negra, amb tots els elements de color negre. I realitzar l’estratègia d’immersió. Però pel component de pintar-ho tot negre no ho vaig veure viable.-Imagine que és pel folló de buidar l’habitació i pintar-la, veritat? Has provat cobrir els murs amb paper negre? Un altre paper que pot quedar conceptualment interessant és el kraft marró. Els missatges es poden escriure directament o clavar en un paper d’altre color que contrasta…
3. Vaig penar que al seguir amb el mateix tema que a la PAC2, també estaria bé continuar treballant sobre el mateix element, el mallot. Repassant la PAC2 em va vindre al cap la feina de Docris Salcedo i la seva obra Disremembered. I em va passar pel cap unir la primera idea de la PAC3 (les agulles i etiquetes entomològiques) amb la PAC2, la camisa de seda plena d’agulles.
Pensa que la peça de Doris necessita aire al seu voltant. Té, per a mi un punt «sacre». El mallot en un espai ple de coses potser no destaca de la mateixa manera. Pensa en el fons contra el qual es veu almenys des d’un angle.
Finalment, com organitzaràs la participació? ¿Qui són els actors? ¿quines consignes ofereixes? Són partícips del concepte de la peça?