Finalment, el meu objecte conceptual continuarà sent la porta i de manera simplificada i conceptual, utilitzaré l’estratègia 2 per representar-la. Ho faré a través del pany, un altre objecte que forma part d’ella i la dota de funcionalitat i moviment.

El reconeixement i significat de la porta vindrà representada per l’espai. Pretenc incentivar la participació creativa del públic en una escultura imaginària, on a través de la presència del pany s’intuirà la porta i d’aquesta manera serà el mateix espectador qui conclourà l’obra.

El meu objectiu és investigar i experimentar la noció física, espacial i conceptual de la invisibilitat, alhora que treballo la interpretació del «gegantisme» tan imposat en la nostra societat de consum, alterant les dimensions físiques de la pròpia representació.

El plantejament és treballar amb la fusta com a material principal substituint el metall original del pany. D’aquesta manera, m’apropo a la porta a través de la seva matèria primera i represento el mimetisme visual del pany amb la porta, que remet metafòricament al d’una porta en la vida domèstica. Un mimetisme que recau en la invisibilitat selectiva.

A banda, també pretenc alterar la funcionalitat i la simbologia de l’objecte oferint més d’una entrada, més d’una oportunitat, més d’una ranura en el pany, per desafiar la unidireccionalitat, trencar amb binarismes establerts i potenciar la subjectivitat i la llibertat de cada identitat.

Les dimensions del pany tampoc seran les originals, s’ampliaran per dues raons. Una, més aviat tècnica i funcional de poder treballar amb comoditat amb un material nou per mi i poder representar més d’una ranura en l’espai circular del pany. A més de la possibilitat d’oferir un missatge conceptual directe i clar. L’altre, per la seva coexistència en l’espai expositiu escollit. Aquesta porta es representarà en un espai exterior, concretament en un bosc de l’illa de Formentera i al ser un espai obert amb un joc de llums i ombres incontrolable, la contaminació visual pot amagar l’escultura i que aquesta es perdi en l’espai. Finalment, les dimensions de l’objecte han de poder dialogar amb la realitat dimensional d’un bosc, per oferir un reconeixement objectual coherent.