Publicado por 
Debate0en Sin título
No hay comentarios.
Lo siento, debes estar conectado para publicar un comentario.
Instal·lacions
Publicado por
Publicado por 
Debate3en Taula de treball II_PAC4
- Jodie Di Napoli Algarra says:
Isabel,
Primerament, com has variat la idea de la primera prova, vull saber si has fet l’exercici «proposta-m’agrada-si/no» i què t’ha fet canviar d’opinió.Per altra banda, m’agrada molt que expandeixes les indagacions conceptuals, formals i materials que has emprat en altres projectes com la pac2. D’aquesta et vaig dir que «la teua proposta escultòrica força a l’espai que l’envolta a qüestionar el marc social, polític i cultural que el construeix. És un exemple de com un cos absent és una eina d’expressió artística i de reivindicació pels drets dels infants, però també humans i socials». En aquest cas comentes que «el punt d’inici és el mateix, continuar amb la reivindicació i lluita sobre la dissidència sexual i el gènere.» Trobe molt interessant que vulgues endinsar-te en aquest tema, però vull fer un pas enrere a pensar des de l’espai que has seleccionat. Aquest exercici us demana partir d’un espai concret. Comencem per la sala de jocs, aleshores. D’ací cal fer proves i diverses propostes sobre les quals discutir, procurant activar almenys una de les estratègies que planteja la pràctica. Parla’ns un poc més d’aquest espai i de com has arribat al teu esbós. Per altra banda, has trobat referents que t’han inspirat dins o fora de l’enunciat?
- Isabel Costa Ferrando says:
Hola, Jodie,
Tenia varies idees per a partir de l’espai, “la sala de jocs” treballar aquest cara més obscura de la infantesa:
1. Pintar aquesta zona de jocs negre, amb tots els elements de color negre. I realitzar l’estratègia d’immersió. Però pel component de pintar-ho tot negre no ho vaig veure viable.
2. Col·locar notetes dins la sala de jocs amb missatges que el meu fill i nosaltres com a família hem rebut en relació a les activitats que li agraden al meu fill. El públic hauria d’interaccionar amb les joguines i altres elements de la sala i aniria trobant les notetes.
3. Vaig penar que al seguir amb el mateix tema que a la PAC2, també estaria bé continuar treballant sobre el mateix element, el mallot. Repassant la PAC2 em va venir al cap la feina de Docris Salcedo i la seva obra Disremembered. I em va passar pel cap unir la primera idea de la PAC3 (les agulles i etiquetes entomologiques) amb la PAC2, la camisa de seda plena d’agulles.
En aquesta proposta la meva idea és l’estratègia de la participació, que el públic també pugui agafar una agulla i una etiqueta i hi posi comentaris que ghagi sentit o li hagin dit a ell o ella sobre la disidència sexual i el gènere.
Moltes gràcies!
- Jodie Di Napoli Algarra says:
Perdona que no havia vist el missatge
Tinc algunes preguntes per a tu respecte als punts que esmentes:
1. Pintar aquesta zona de jocs negra, amb tots els elements de color negre. I realitzar l’estratègia d’immersió. Però pel component de pintar-ho tot negre no ho vaig veure viable.-Imagine que és pel folló de buidar l’habitació i pintar-la, veritat? Has provat cobrir els murs amb paper negre? Un altre paper que pot quedar conceptualment interessant és el kraft marró. Els missatges es poden escriure directament o clavar en un paper d’altre color que contrasta…
3. Vaig penar que al seguir amb el mateix tema que a la PAC2, també estaria bé continuar treballant sobre el mateix element, el mallot. Repassant la PAC2 em va vindre al cap la feina de Docris Salcedo i la seva obra Disremembered. I em va passar pel cap unir la primera idea de la PAC3 (les agulles i etiquetes entomològiques) amb la PAC2, la camisa de seda plena d’agulles.
Pensa que la peça de Doris necessita aire al seu voltant. Té, per a mi un punt «sacre». El mallot en un espai ple de coses potser no destaca de la mateixa manera. Pensa en el fons contra el qual es veu almenys des d’un angle.
Finalment, com organitzaràs la participació? ¿Qui són els actors? ¿quines consignes ofereixes? Són partícips del concepte de la peça?
Lo siento, debes estar conectado para publicar un comentario.
Publicado por
Debate1en Tauler de treball_PAC4
- Jodie Di Napoli Algarra says:
Isabel,
En resposta a la teua idea de» crear unes esferes mòbils i itinerants que es podran instal·lar allà on es vulgui», vull compartir un pensament que figura al text de Boris Groys al voltant de la instal·lació perquè crec que la selecció de l’espai és important. Precisament en aquesta primera fase de la pràctica es recomana fer l’exercici d’observació i documentació de l’espai amb «atenció sense intenció».
Groys diu:
«La instalación extrae una copia del presunto espacio abierto y sin marcas de la circulación anónima y lo ubica –aunque sólo sea temporalmente- en el contexto fijo, estable y cerrado de un “aquí y ahora” topológicamente bien definido. Esto quiere decir que todos los objetos dispuestos en una instalación son originales, incluso cuando –o precisamente cuando- circulen como copias fuera de la instalación. Los componentes de una instalación son originales por una sencilla razón topológica: hace falta ir a la instalación para poder verlos. Estas imágenes y objetos se presentan a sí mismos de una forma muy inmediata. Están aquí y ahora y están exhaustivamente visibles, dados, desocultos.»
Per altra banda, estan les estratègies i gestos que es proposen explorar. Pots integrar la teua idea dins d’aquestes?
Lo siento, debes estar conectado para publicar un comentario.
Este es un espacio de trabajo personal de un/a estudiante de la Universitat Oberta de Catalunya. Cualquier contenido publicado en este espacio es responsabilidad de su autor/a.
Hola Lluís
A banda que m’abellisca prou ser una convidada a la teua performance, com ja estic «informada» ja sóc part de la conspiració, igual que tots els que llegeixen la teua proposta al Folio.
Comencem per l’espai- el xalet sencer amb especial èmfasi en la cuina, saló i menjador. Has tingut temps de realitzar l’exercici que Cox denomina «atenció sense intenció»? Imagine que en aquest exercici has connectat la narrativa dels rovellons. De tota manera, crec que en aquest punt caldria publicar documentació gràfica de l’espai o l’esbós del projecte. L’estratègia de «temps i narrativa» implica una creació escenogràfica, i per això entenc que la instal·lació forma part d’aquesta, però si realment voleu fer creure a la gent que els rovellons hi han crescut del mateix espai, endinsar-se també en el pensament de l’estratègia específica pot mostrar com gestos molt precisos i unidireccionals poden transformar l’espai o la nostra percepció de la mateixa d’una manera radical, alhora que assenyalen o revelen alguns dels seus trets, tal com indica l’enunciat de la PAC.
Respecte a l’aspecte participatiu. Em detinc en aquest perquè és un tema de gran importància si l’èxit de la peça depén en certa manera d’aquest factor. Amb cura, pensa en el que entens per participació, el rol que juga el participant com a actor en la performance, especialment en la seua condició d'»inconscient». Copie el que li he dit a una companya teua al respecte de la participació.
«En resposta a la teua pregunta de si l’acció performativa que es pot dur a terme a través de les instal·lacions, convida a l’espectador a prendre un paper actiu davant de cada peça, pense que ací cal enfocar-se des de les relacions entre subjectes i no de subjectes amb l’objecte.
Açò ens porta a diferenciar entre interacció i participació, tal com fa Suzana Mileva en el seu text sobre l’art participatori. Ella diu «At this stage, I also find it important to differentiate between participatory art practices and the much broader term “interaction” wherein the relations established between the members of the audience or between them and art objects are much more passive and formal (usually directed by certain formal instructions set up by the artists to be followed during the exhibitions).» John Dewey, en el seu text The Public and its Problems, explica com el públic és un grup que es conforma al voltant de problemes comuns i que es convoca per tal de trobar solucions a problemes que comparteixen d’alguna manera. En aquest sentit, l’art ve acompanyat d’un criteri estètic i, com a tal, aquest comporta un comportament. Aquest text de William Shinkel explica aquest punt de vista i demana un públic més enllà de l’estètica.»
Per altra banda, pots esmentar referents que t’inspiren per aquesta proposta?
Referències:
Milevska, S. (2 June 2006), Participatory art. A paradigm shift from objects to subjects, https://www.eurozine.com/participatory-art/
Shinkel, W. (2014), Art and the Articulation of the Public, https://www.fkawdw.nl/en/review/think/art_and_the_articulation_of_the_public