Publicado por 
Este es un espacio de trabajo personal de un/a estudiante de la Universitat Oberta de Catalunya. Cualquier contenido publicado en este espacio es responsabilidad de su autor/a.
Hola Lluís
A banda que m’abellisca prou ser una convidada a la teua performance, com ja estic «informada» ja sóc part de la conspiració, igual que tots els que llegeixen la teua proposta al Folio.
Comencem per l’espai- el xalet sencer amb especial èmfasi en la cuina, saló i menjador. Has tingut temps de realitzar l’exercici que Cox denomina «atenció sense intenció»? Imagine que en aquest exercici has connectat la narrativa dels rovellons. De tota manera, crec que en aquest punt caldria publicar documentació gràfica de l’espai o l’esbós del projecte. L’estratègia de «temps i narrativa» implica una creació escenogràfica, i per això entenc que la instal·lació forma part d’aquesta, però si realment voleu fer creure a la gent que els rovellons hi han crescut del mateix espai, endinsar-se també en el pensament de l’estratègia específica pot mostrar com gestos molt precisos i unidireccionals poden transformar l’espai o la nostra percepció de la mateixa d’una manera radical, alhora que assenyalen o revelen alguns dels seus trets, tal com indica l’enunciat de la PAC.
Respecte a l’aspecte participatiu. Em detinc en aquest perquè és un tema de gran importància si l’èxit de la peça depén en certa manera d’aquest factor. Amb cura, pensa en el que entens per participació, el rol que juga el participant com a actor en la performance, especialment en la seua condició d'»inconscient». Copie el que li he dit a una companya teua al respecte de la participació.
«En resposta a la teua pregunta de si l’acció performativa que es pot dur a terme a través de les instal·lacions, convida a l’espectador a prendre un paper actiu davant de cada peça, pense que ací cal enfocar-se des de les relacions entre subjectes i no de subjectes amb l’objecte.
Açò ens porta a diferenciar entre interacció i participació, tal com fa Suzana Mileva en el seu text sobre l’art participatori. Ella diu «At this stage, I also find it important to differentiate between participatory art practices and the much broader term “interaction” wherein the relations established between the members of the audience or between them and art objects are much more passive and formal (usually directed by certain formal instructions set up by the artists to be followed during the exhibitions).» John Dewey, en el seu text The Public and its Problems, explica com el públic és un grup que es conforma al voltant de problemes comuns i que es convoca per tal de trobar solucions a problemes que comparteixen d’alguna manera. En aquest sentit, l’art ve acompanyat d’un criteri estètic i, com a tal, aquest comporta un comportament. Aquest text de William Shinkel explica aquest punt de vista i demana un públic més enllà de l’estètica.»
Per altra banda, pots esmentar referents que t’inspiren per aquesta proposta?
Referències:
Milevska, S. (2 June 2006), Participatory art. A paradigm shift from objects to subjects, https://www.eurozine.com/participatory-art/
Shinkel, W. (2014), Art and the Articulation of the Public, https://www.fkawdw.nl/en/review/think/art_and_the_articulation_of_the_public