He pensat en la possibilitat d’utilitzar les estratègies d’immersió i de participació per a realitzar la instal·lació en el xalet on visc.
Públic
Els participants ho seran de manera supressiva, per tant, usarem com a excusa una quedada d’artistes i galeristes que tinc programada en el xalet (algun d’aquests no em coneix personalment), i jo amb el meu company farem una teatralització performativa perquè l’experiència surta l’efecte desitjat.
Instal·lació
Es faria en la cuina utilitzant l’estratègia de mimesi de la primera PAC “l’aspirant”, col·locant en aquesta estrambòtiques setes de distintes mides i d’aparença real que sortirien de les parets i la bancada. L’entrada de la casa on es troba el saló menjador formaria part també d’aquesta acció, ja que en resultar el lloc de recepció dels convidats, te que inspirar plena “normalitat” amb un perfecte ordre i neteja.
Performance
Jo i el meu marit, exagerarem el protocol de rebuda dels convidats en el saló, perquè resulte formal en excés amb delicats canapés i una copa de benvinguda, després comentarem que s’ha trencat l’obertura del finestral que comunica amb la terrassa on farem la tertúlia i la paella, i haurem de sortir per la cuina. Els convidats passen per la instal·lació on nosaltres actuem amb normalitat i si pregunten per les setes, contestem que han sortit sense donar més explicacions.
Després de comprovar les reaccions dels convidats es revelarà que era una instal·lació on ells eren “les víctimes”.
Preparació
La mimesi de setes la podria realitzar amb plastilina, que és el material que he utilitzat en la PAC 1 i 2 amb bons resultats i la textura d’aquest material és semblant a les setes. Aquestes setes perquè resulten més estranyes, tindran colors exuberants, una estructura interior filferro sustentarà la forma i cinta americana aprofitarà per a fer créixer aquestes per les parets.
Mesclant olis essencials podria aconseguir un perfum estrany que impregne l’habitació.
Objectiu
Experimentar la distorsió dels paràmetres lògics de les expectatives i la reacció, enfront aquesta estranyesa, per a després poder comentar-la.
Quins pensaments i sensacions tindran els convidats en entrar en la instal·lació?
Seran aquests similars?
Este es un espacio de trabajo personal de un/a estudiante de la Universitat Oberta de Catalunya. Cualquier contenido publicado en este espacio es responsabilidad de su autor/a.
Hola Lluís
A banda que m’abellisca prou ser una convidada a la teua performance, com ja estic «informada» ja sóc part de la conspiració, igual que tots els que llegeixen la teua proposta al Folio.
Comencem per l’espai- el xalet sencer amb especial èmfasi en la cuina, saló i menjador. Has tingut temps de realitzar l’exercici que Cox denomina «atenció sense intenció»? Imagine que en aquest exercici has connectat la narrativa dels rovellons. De tota manera, crec que en aquest punt caldria publicar documentació gràfica de l’espai o l’esbós del projecte. L’estratègia de «temps i narrativa» implica una creació escenogràfica, i per això entenc que la instal·lació forma part d’aquesta, però si realment voleu fer creure a la gent que els rovellons hi han crescut del mateix espai, endinsar-se també en el pensament de l’estratègia específica pot mostrar com gestos molt precisos i unidireccionals poden transformar l’espai o la nostra percepció de la mateixa d’una manera radical, alhora que assenyalen o revelen alguns dels seus trets, tal com indica l’enunciat de la PAC.
Respecte a l’aspecte participatiu. Em detinc en aquest perquè és un tema de gran importància si l’èxit de la peça depén en certa manera d’aquest factor. Amb cura, pensa en el que entens per participació, el rol que juga el participant com a actor en la performance, especialment en la seua condició d'»inconscient». Copie el que li he dit a una companya teua al respecte de la participació.
«En resposta a la teua pregunta de si l’acció performativa que es pot dur a terme a través de les instal·lacions, convida a l’espectador a prendre un paper actiu davant de cada peça, pense que ací cal enfocar-se des de les relacions entre subjectes i no de subjectes amb l’objecte.
Açò ens porta a diferenciar entre interacció i participació, tal com fa Suzana Mileva en el seu text sobre l’art participatori. Ella diu «At this stage, I also find it important to differentiate between participatory art practices and the much broader term “interaction” wherein the relations established between the members of the audience or between them and art objects are much more passive and formal (usually directed by certain formal instructions set up by the artists to be followed during the exhibitions).» John Dewey, en el seu text The Public and its Problems, explica com el públic és un grup que es conforma al voltant de problemes comuns i que es convoca per tal de trobar solucions a problemes que comparteixen d’alguna manera. En aquest sentit, l’art ve acompanyat d’un criteri estètic i, com a tal, aquest comporta un comportament. Aquest text de William Shinkel explica aquest punt de vista i demana un públic més enllà de l’estètica.»
Per altra banda, pots esmentar referents que t’inspiren per aquesta proposta?
Referències:
Milevska, S. (2 June 2006), Participatory art. A paradigm shift from objects to subjects, https://www.eurozine.com/participatory-art/
Shinkel, W. (2014), Art and the Articulation of the Public, https://www.fkawdw.nl/en/review/think/art_and_the_articulation_of_the_public